26 de maig 2006

TIBET... pedalant entre els nuvols

Una jornada de milers de kilometres
comenca sempre amb un primer pas
Lao-Tzu
Tibet, la terra de les neus, el sostre del mon... un immens altipla entre els 4 i 5.000m d'alcada, de 1.220.000 km2 d'extensio, la meitat del que historicament havia arribat a ser. Els xinos l'han rebatejat com a Xizang "casa del tresor de l'oest", a l'igual que han canviat la majoria dels noms de les seves poblacions, van destruir bona part del seu patrimoni cultural, van forsar a l'exili al seu lider espiritual i politic i estan aniquilant la seva sobria arquitectura, reemplacant-la amb horribles edificis de rajoleta ceramica i vidre.
Els xinos han portat el "progres" en aquest raco verge de mon, construint carreteres, escoles, hospitals, fabriques, aeroports... i una linia ferria des de Golmud fins a Lhasa que aquest estiu entrara en funcionament. Pero els tibetans continuen relegats a les tasques mes dures i la seva escolaritzacio es dubtosa. L'ensenyament superior no es gratuit (en un pais comunista!) i la gent humil ho te dificil per poder progressar. Lhasa s'ha convertit en una ciutat "moderna" on es pot trobar de tot pero mai s'havien vist tants tibetans demanant caritat pels seus carrers.
Els tibetans son gent dura, alegre i curiosa... que apareixen i desapareixen sense dir res i poden quedar-se hores observant atentament tots els nostres moviments mentres muntem el campament i preparem el menjar. Algun cop ells tambe col.laboren portant algun ingredient o el casola chang, una beguda alcoholica que s'obte de la fermentacio de la cibada, i acabem organitzant una bona festa. Ja no es estrany trobar als nomades amb mobil en ma i la moto aparcada a l'entrada de la tenda, mentre els yaks pasturen al voltant i ens conviden a bocha, un te amb mantega de yak.
Segons la Lonely Planet "China" edicio espanyola 2003, entre Lhasa y las provincias de Yunnan, Sichuan o Xinjiang discurren algunas de las rutas mas agrestes, altas y peligrosas del mundo; oficialmente permanecen cerradas para los extranjeros... no n'hi ha per tant... la ruta Dali (Yunnan) - Lhasa (Tibet) nomes son 2.120km, 31.330m de desnivell positiu, 23 ports d'alta muntanya (dos a mes de 5.000m i nou a mes de 4.00m), 32 dies de pedalada, 169h 52min damunt del sillin, sortejant els atacs canins (2 mossegades d'alforja la rosa i el joan) i els saquejos porcins que per la nit s'enduen el menjar, suportant amb resignacio les inclemencies del temps, superant dues grips pel cami (la beti i el miquel), matinant i pedalant de nit en alguns casos per esquivar els controls policials, no fer-se veure massa als pobles i avituallar-se amb rapidesa, moltes nits d'acampada, molts noodles, alguna que altra festa nocturna amb borratxera inclosa (monumental la ressaca del Miquel el dia del nostre primer coll de 5.00m), una caiguda tonta de bici que va deixar la roda trassera feta una patata ondulada i que el Joan va poder salvar tot i que la Beti va haver de pedalar els ultims 750km ballant la samba i sense freno posterior...











Per moltes imatges que posem, no us podrem transmetre mai, el que ha significat per a nosaltres la magia d'estar pedalant per aquestes contrades, a tocar del cel, sentint el vol del gran condor a prop nostre, la respiracio intensa, les cames cansades, els ulls esforcant-se per registrar totes aquelles escenes, llums, contractos i colors que no es capac de captar la nostra camara, els poros oberts per captar tota l'energia de la mare terra, els silencis, els pensaments volant mes enlla dels nuvols, la vida nomada, la precarietat dels "sense papers" que saben que la seva aventura es pot acabar en un instant, el transcorrer de la vida sense preses, a ritme de pedal, gaudint a cada instant d'una immensa sensacio de llibertat...































































resseguint les valls dels grans rius que recorren el sud de la Xina, saltant colls que guarden gelosament unes panoramiques de somni, banyant-nos uns cops en gelides aigues turqueses i d'altres en calentes aigues termals, travessant boscos i estepes desertes, lluitant contra fred, neu, calor, pluja i vent, mosquits, gossos, foc i PSB... saludant constantment l'alegre tashi dele de tots aquells que ens han vist passar i saludant igualment als deus, en els punts mes alts, amb unes colorides banderoles, que ballant al son del vent resaran per sempre mes OM MANE PADME HUM

2 Comments:

Blogger nepal bcn said...

Bueno nois, porto molt de rato buscant el vostre email i no el trobo així que espero que llegiu aquest missatge. Soc el Joan d'Amics del Nepal. El Javi i l'Uri de Probike van estar amb nosaltres l'any passat a Kathmandu muntant un taller de bicis amb el suport de Probike. Nomès dir-vos que si voleu podeu pasar a visitar la nostre oficina. Tots son nepalis i ningu parla castellà, pero bueno. El taller està en stand by perque ens acabem de mudar i estem buscant un nou lloc on posar-lo, pero si necessiteu qualsevol cosa cap problema, tenim totes les eines i els nois que van fer el training amb el Javi i l'Uri saben reparar molt bé.
Escriviu-nos a amicsnepal@amicsnepal.org si voleu. També hi ha un català que tindireu que coneixer. Es diu Toni Aguilar i viu a KAthmandú, te un projecte molt maco i segur que us rebrà molt bé. En serio. Teniu que quedar. Res mes de moment, la oficina d'Amics està a l'Hotel Harati segona planta, això està a prop de Chetrapati que es una petita rotonda molt concorreguda que està al costat de Thamel, es molt fàcil de trobar. Salut i endavant!

16:53  
Anonymous Anònim said...

Hola Joan,
Sóc l'Eva d'Espais (bé, desde fa temps ja no hi sóc). Perdona que utilitzi aquest espai per demanar-te que, si pots, et posis en contacte amb mi a aquesta adreça: e_oriola@hotmail.com
Gràcies per la teva atenció.
He disfrutat molt buscan-te perquè els teus blogs de viatge són brutals.

20:01  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home

Estadisticas y contadores web gratis
Contadores Gratis スクール情報