22 d’abril 2006

Buscant el Shangri La

Aquest nom poetic i estrany no es pas el d'una vil.la, ni el d'una regio, ni el d'un pais. Evoca un regne imaginari que els orientals, especialment els xinesos, buscaven com si es tractes d'un mon ideal, una mena de paradis perdut. Un autor britanic, James Hilton, s'hi inspira per escriure la novela "Lost Horizon", on s'hi describia una misteriosa regio (anomenada Shangri La) situada al sud oest de la Xina, amagada entre els boscos, altes muntanyes i profunds engorjats, on la gent vivia en perfecta harmonia. Els xinesos han aprofitat l'avinentesa per treure'n un profit turistic, rebatejant la ciutat de Zhongdian amb el nom de Shangri La.
Ja hem comencat a creuar els primers colls a mes de 3.000 m i a patir el dur contrast climatic respecte als ultims dies. Els paisatges son impressionants i la gent i el tipus de cases van canviant. Ja hem patit els primers atacs dels gossos, com ha pogut comprovar l'alforja de la Rosa, que ha rebut una forta queixalada. Ara anem armats amb bombes de pebre, que no sabem si donaran bon resultat. Cada cop ens sentim mes aprop del Tibet...

13 d’abril 2006

LA XINA MANDARINA...

Ja hem entrat al pais mes poblat del mon. Passem per Kunming, ciutat ultramoderna, neta i poc sorollosa (molta bici i motos electriques!) i a on hem pogut comprar pernil salat!!!
Els propers dies estarem fent la ruta Dali-Lhasa... 2.200 km saltant colls de mes de 5.000 m d'alsada, 27.000 m de desnivell i esquivant els controls policilas del Tibet, ja que els xinos no permeten l'entrada d'estrangers independents. Estarem fora de servei durant uns 45 dies, o sigui que poseu una mica d'imaginacio per endevinar els paratges que estarem gaudint tots aquests dies.
Dali, Lijiang, Gorges del Tigre, Zhongdian, Dequen, Markham, Wamda, Baxoi, Bome, Bayi i Lhasa.
Dali, un poblet ben conservat a la vora del llac de l'orella, amb les muntanyes del Drac de Jade Verd com a telo de fons. Hem coincidit amb les festes locals.
Lijiang, un altre poble de l'estil parc tematic d'arquitectura naxi... molt de turisme local, pero realment encantador. Aqui ja tenim vistes dels primers grans cims que anirem trobant, el Yulong Xueshan de 5.596 m.

08 d’abril 2006

NW-VIETNAM...pedalant en companyia

La casualitat va voler que, tot passejant per Hanoi, ens trobessim uns amics del Joan que estan viatjant, tambe en bici, pel sud-est asiatic. En Miquel i la Rosa, junts hem pedalat les dures etapes per la muntanyosa zona del nord-oest del pais: Moc Chau, Yen Chau, Son La, Tuan Giao, Lai Chau, Tam Duong i Sa Pa!!!
El recorregut atravessa multitud de poblets de diferents minories etniques que habiten a les muntanyes... thai, muong, nung, hmong, dao...cadascuna llueix la seva propia indumentaria, un dels principals trets que els identifica, ja que tots ells comparteixen una manera de viure bastant semblant, rural i agricola, amb arquitectura, tradicions i rituals similars. Nomes cal passar per la carretera per poder viure al seu ritme... els nens ens surten a rebre donant grans bots d'alegria amb un dolc "hello", algunes velletes encara recorden el frances "bonjour, comment ca va", dones transportant feixugues carregues a les espatlles, noiets enfilats sobre els bufals, camperoles a peus nus enfangades dins els arrossars, coves amb sorpresa...
Sa Pa (1.600m) es el poble mes turistic de la zona, i els diumenges -dia de mercat setmanal- s'omple de hmongs i daos... els uns venen a comprar, els altres a vendre, d'altres venen a misa (!?) o simplement a curiossejar... tot un espectacle de gent vestida a l'estil "mad max" que ens fan sentir com si estiguessim en un altre planeta. Senzillament genial!


El coll de Tram Ton, el mes alt del Vietnam amb mes de 1.900m i unes magnifiques vistes. Separa dues provincies que curiosament son, a nivell climatic, les fredes i mes caluroses de tot el pais.
Estadisticas y contadores web gratis
Contadores Gratis スクール情報