07 de desembre 2005

at the WAGAH BORDER

Hem arribat a la India, el matrix dia que el Guru Granth Sahib (Llible sagrat per als Sikhs) travessava la frontera en direccio a la ciutat pakistanesa de Narikana Sahib, per a tornar al santuari de Janmasthan Guru Manak Dev. Dia historic: Trobada de primers ministres d'ambdos paisos, congregacio multitudinaria de feligresos, que van seguir el guru fins a les portes de la frontera india durant mes de 500 km. seguit d'acompanyament nombros (els polis ens van dir que aquest mateix dia havien d'atravessar la frontera 1700 persones) quan nosaltres encuriosits vam demanar que feien tants autocars aparcats del costat pakistani)...no haguessim pogut trobar millor dia per entrar a la India!!!
L'unic pas fronterer entre el pakistan i la india es el WAGAH BORDER. les relacions entre ambdos paissos ja se sap que son molt tenses i tenen molt territori a la zona nord en disputa. les relacions comercials terrestres son inexistents: no hi ha ni un sol camio circulant per aquesta carretera! Cada dia, cap a les 16 h quan es tanca la frontera, es celebra el que s'anomena "la ceremonia de la bandera" hi consisteix en una desfilada militar amb gran pompa i cridori - cadascu del seu costat - que denota la gran rivalitat que existeix encara entre els dos paissos. 25 novembre 2005, un dia historic per a una regio del Punjab que el 1947 va quedar dividida per una llarga tanca que la va separar en dos paissos amb religions i cultura completament diferents. i nosaltres dos, alla enmig...
Els tramits duaners sense mes problema, pero quan ens van obrir "La porta India"...qui es el guapo que dona el primer pas....push, push...hello...where are you from?....ai, no m'enpenyis...where do you do?....beti! tira cap a la dreta que anirem camp a traves...what's your name?...osti tu! ja no puc continuar...what's your religion?...aahhhhgg! que perdo la bici...how is the ambient on the other side?...eehhh? piiit, piiit....JOAN, JOAN ON ETS!!! go, go!...uuuff...per poc no m'axafen tots aquests fanatics....
Amristar es basicament coneguda pel seu golden Temple (que vindria a ser el Vatica pels cristians) i vam trobar una ciutat neta, poca polucio i transit comparada amb la veina ciutat pakistanesa de Lahore.
Estem a un sol pas de la India. Qui s'havia d'imaginar el que ens esperava a l'altre costat....
Pel Golden Temple passen cada dia multitud de Sikhs. Aquest complexe esta obert a tothom, independentment de la seva religio, sexe, casta...i hi pots menjar i dormir gratuitament.
Tot esta portat per voluntaris Sikhs, que continuament resen, netejen, cuinen menjar, canten...El llac que envolta el temple es el que es coneix com el "nectar sagrat", que dona lloc al nom Amritsar. Aqui tant s'hi banyen com hi beuen, amb la mateixa aigua que despres serveix per netejar.
Benvinguts a la India, el pais dels Rickshaws. Aqui amb bicicleta es pot portar de tot independent del pes, volum o si fa pujada. Els Rickshaws motoritzats son els responsables de la greu contaminacio que pateixen moltes de les ciutats a la India.
Desde Amritsar ens esperen 36 h de tren fins a Mumbai. Nosaltres amb lliteres i les bicis en vago especial, amb la seva matricula.
Mumbai, una ciutat de contrastos. El costat modern de la segona ciutat mes gran de la India i el costat de la gran miseria que pateix el pais. Aqui qualsevol lloc es bo per viure, sigui sota un pont, a la platja, al costat d'un arbre o en mig d'una petita placeta en un encreuament. Aqui conviuen en un mateix carrer, el luxe irracional amb la pobresa extrema.
Estadisticas y contadores web gratis
Contadores Gratis スクール情報